DRASSANES DE MENORCA S XIX

Un any i mig després de que em caigues a les mans el kit de Constructo dóno per acabat el diorama.Com sempre, no disposo de massa temps per dedicar a les maquetes, i moltes vegades estic setmanes senceres amb la feina abandonada. Però ara, un cop acabat,amb el convenciment d'haver fet una feina prou digna, perdoneu la manca de modèstia, em dóno per més que satisfet.
Ha esta la meua primera incursió en el món dels diorames, i com altres vegades he comentat, tot i no ser la maqueta d'un vaixell, a pesar que la feina més entretinguda ha estat muntar el costellam del llaüt, tota la feinada de confeccionar eines, mobles, finestres... també ha estat molt engrescadora.

A més, la construcció d'aquest diorama també ha tingut per a mi una vessant molt especial.
Al meu poble, Sant Carles de la Ràpita,  amb arrels molt marineres, també han existit drassanes d'aquest estil, i més grans encara.
Ara les drassanes de fibra de polièster han relegat als llibres d'història aquest tipus de drassanes on es treballava de manera artesana la fusta, per fer des de senzilles puntones per a la pesca a les basses del Delta, o tresmalleres i bots per a la "llum" a les drassanes de "Piñana", de "Galo", o dels "Nicolau" i que les recordo força semblants al diorama,  fins a grans vaixells de pesca d'arrossegament: "bous", construïts a l'aire lliure a les de "Carcellé".

Fotos extretes del llibre "Pescadors i navegants als Alfacs". Lluís Millan Roca

Recordo vivament els "astilleros", així els anomenàvem, on de jovenets jugàvem entre els munts de fusta dura preparats per fer el costellam, les cintes que sàviament doblegaven en aigua i foc de quitrà o birbol per anar donant la forma del buc. Recordo aquelles les fortes olors que desprenien, la muntada de les quilles, aquells cops de maçola per introduir l'estopa que feien servir per calafatejar, les grans hèlix i els eixos de bronze esperant a ser col·locades... i l'aconteixement popular que suposava "avarar" la nova embarcació fins a l'aigua, trabucant-la a força de braços al Mollet, on ara hi ha el Club Nàutic.
Bonics records d'infantesa que m'han anat assaltant mentre reconstruïa un d'aquells petits tallers artesanals, un d'aquells "astilleros", com els del meu poble...

Fotos extretes del llibre "Pescadors i navegants als Alfacs". Lluís Millan Roca

Aquí us deixo unes col·leccions de fotos amb bona part del procés de muntatge: 

Àlbum amb el procés de muntatge del Llaüt.

                   


Àlbum amb el procés de muntatge dels elements decoratius: eines, mobles...

   

... i per fi el diorama acabat !!