La primera meitat
del s XIX es va produir una revolució dins el món de la navegació. Es
començaven a instaurar els motors de vapor en els vaixells, i d’aquesta manera
al millorar la propulsió també es reduia molt el temps de navegació i per tant
les singladures eren molt més rendibles. S’estava iniciant el desbancament dels
vaixells a vela.
A contracorrent, uns
armadors escocesos, encara partidaris de la navegació a vela, van buscar la
manera d’aconseguir millorar aquest tipus de navegació ancestral, i competir
amb els motors, fixant-se sobre tot a millorar el disseny del buc. Van ser els
precursors dels “Clipper”, de l’anglès ‘clip’, rapidesa, construint un model de
vaixell que va ser revolucionari per la seva nova concepció, passant bàsicament
del disseny curt i ample que predominava, a un
d’estret i llarg que millorava d’una manera notable la hidrodinàmica del
buc.
Així, l’any 1839, es
va botar una embarcació que es va considerar la mare dels ‘clipper’, famosos
per la seva velocitat i maniobrabilitat, l’Scottish Maid.
Sumada a la seva
revolucionaria forma de buc, amb una estreta i angulosa proa que tallava
literalment la mar, es va afegir una arborada molt completa amb uns sofisticats
aparells que combinaven diferents tipus de vela com flocs o cangrea, per
aprofitar al màxim el vent, suportats pel dos pals: major i trinquet.
L’Scottish Maid mesurava 28,40 mts d’eslora, 5,98m. de mànega, 3,60 de puntal i
tenia 142 tones de desplaçament.
Aquest avanç
tecnològic en les arts de la vela va aconseguir per un temps guanyar la partida
a la propulsió mecànica, ja que els vapors havien de fer nombroses escales per
repostar carbó, i durant uns anys, els clipper van ser els principals
protagonistes de l’anomenada “cursa del te”, consistent a transportar te des de
les costes de l’oceà índic fins a la Gran Bretanya, en el menor temps possible.
Si teniu la sort de visitar Londres i podeu anar fins a Greenwich, a la vora del Tàmesi es pot visitar el famós clipper. L’any 1954 el van traslladar a un dic sec d’aquesta localitat i tot i haver patit un incendi que el va malmetre molt l’any 2007, en l’actualitat està completament restaurat i es pot visitar.
L’Scottish maid també
ha estat d’alguna manera especial en la
meva vida, igual que en la realitat també va ser revolucionari.
Va ser la primera maqueta d’un vaixell que em va caure a les mans, dels primers kits de l’Scottish d’Artesania Latina, i amb ella a base de molts mesos de robar bocins de temps a altres ocupacions per anar-la construint va anar creixent la meua aficció pel món del modelisme. Recordo que em va costar molt temps perque feia servir una petita habitació d’estudi, amb els planols enganxats per les parets, però degut a la falta d’espai havia de desplegar tot el “tinglado” i recollir-lo cada vegada que trobava una estona per dedicar a la maqueta. No tinc fotos del procés de muntatge, perque en aquella epoca encara no hi havia ni internet, i un ‘blog’ era una llibreta de prendre notes.
